El camp gravitatori

La llei de Newton d'atracció de masses diu que dues masses s'atreuen amb una força directament proporcional al seu producte i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

Una massa M crea al seu entorn un camp gravitatori. La intensitat d'aquest camp en cada punt és la força que exerciria M sobre la massa d'1Kg situada en el punt. Per tant la força per unitat de massa, correspon a la intensitat de camp gravitatori i això és l'acceleració de la gravetat.

L'acceleració de la gravetat depèn de la massa creadora i és inversamnet proporcional al quadrat de la distància del punt a la massa . La força del camp gravitatori sobre una massa m situada en un punt del camp s'obté multiplicant la massa per l'acceleració de la gravetat.

Els exercicis més importants de camp gravitatori es poden classificar en dos: exercicis de planetes, satèl·lits o elements que donen voltes en torn una massa i exercicis de coets , meteorits o elements que s'allunyen a s'acosten a una massa .

Per als exercicis de masses en moviment circular entorn una altra sempre cal aplicar que la força d'atracció gravitatòria fa el paper de força centrípeta.

En canvi els exercicis en què una massa s'allunya o s'acosta a una altra cal aplicar el teorema de conservació de l'energia mecànica.

Exemple del primer tipus és la tercera llei de Keppler que diu que el quadrat del període de revolució dels planetes entorn al Sol és directament proporcional al cub de la distància mitjana d'aquest planeta al Sol.

Exemple del segon tipus és el càlcul de la velocitat d'escapament, que és aquella velocitat que cal comunicar a un cos a la superfície d'una massa M per a què no torni, és a dir per a què arribi fins a l'infinit.