P.1 a) 24,8 m/s (elevat2) b) 59,55 km/s c) 11,9 anys
Q.1 2650 J
Q.2 El protó gira cap amunt en sentit contrari de les agulles del rellotge i l'electró va cap avall en sentit de les agulles del rellotge. Radi protó = 1833 Radi electró
Opció A
P.2 a) q és negativa b) T = 3,06N c) q= -1,84 mC
Q.3 800J
Q.4 a)2,65·10(elevat -19) J b) No hi ha efecte fotoelèctric
Opció B
P.2 a) 3,52 m/s b) No és elàstic c) 0 i -11 J
Q.3 1.a 2.c
Q.4 1.b 2.c
dijous, 12 de juny del 2008
diumenge, 2 de març del 2008
El camp elèctric
Les expressions que heu estudiat pel camp gravitatori són vàlides pel camp elèctric substituint masses per càrregues.
La llei de Newton té la seva equivalent en la llei de Coulomb. Tot i així cal tenir presents que la força entre masses és sempre atractiva mentre que la força entre càrregues pot ser atractiva o repulsiva segons si aquestes són de diferent o igual signe. Una altra diferència està en la constant de les expressions: la constant de gravitació universal G, no depèn del medi, sempre té el mateix valor, en canvi la constant electrostàtica depèn del medi on es troben les càrregues.
Si la intensitat del camp gravitatori és la força que fa la massa creadora M sobre 1 Kg, la intensitat del camp elèctric serà la força de la càrrega creadora Q sobre la càrrega positiva de +1C. La intensitat del camp gravitatori, es mesura en N/Kg i correspon a l'acceleració de la gravetat en cada punt. la intensitat de camp elèctric es mesura en N/C.
És important recordar que la intensitat del camp creat per un sistema de càrregues és la suma vectorial de les intensitats dels camps que creen cadascuna de les càrregues per separat.
L'energia potencial de la unitat de massa és el potencial gravitatori i l'energia potencial de la unitat de càrrega positiva és el potencial elèctric. El potencial elèctric és un número positiu o negatiu, segons la càrrega creadora, i es mesura en Volts=J/C.
El potencial creat per un sistema de càrregues és la suma dels potencials que creen cada càrrega per separat.
Les línies de camp són les trajectòries que seguiria una càrrega positiva situada en el camp.La intensitat de camp és tangent a les línies de camp.
Les superfícies equipotencials estan formades per punts amb igual potencial.
Les línies de camp són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
La llei de Newton té la seva equivalent en la llei de Coulomb. Tot i així cal tenir presents que la força entre masses és sempre atractiva mentre que la força entre càrregues pot ser atractiva o repulsiva segons si aquestes són de diferent o igual signe. Una altra diferència està en la constant de les expressions: la constant de gravitació universal G, no depèn del medi, sempre té el mateix valor, en canvi la constant electrostàtica depèn del medi on es troben les càrregues.
Si la intensitat del camp gravitatori és la força que fa la massa creadora M sobre 1 Kg, la intensitat del camp elèctric serà la força de la càrrega creadora Q sobre la càrrega positiva de +1C. La intensitat del camp gravitatori, es mesura en N/Kg i correspon a l'acceleració de la gravetat en cada punt. la intensitat de camp elèctric es mesura en N/C.
És important recordar que la intensitat del camp creat per un sistema de càrregues és la suma vectorial de les intensitats dels camps que creen cadascuna de les càrregues per separat.
L'energia potencial de la unitat de massa és el potencial gravitatori i l'energia potencial de la unitat de càrrega positiva és el potencial elèctric. El potencial elèctric és un número positiu o negatiu, segons la càrrega creadora, i es mesura en Volts=J/C.
El potencial creat per un sistema de càrregues és la suma dels potencials que creen cada càrrega per separat.
Les línies de camp són les trajectòries que seguiria una càrrega positiva situada en el camp.La intensitat de camp és tangent a les línies de camp.
Les superfícies equipotencials estan formades per punts amb igual potencial.
Les línies de camp són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
dilluns, 18 de febrer del 2008
El camp gravitatori
La llei de Newton d'atracció de masses diu que dues masses s'atreuen amb una força directament proporcional al seu producte i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
Una massa M crea al seu entorn un camp gravitatori. La intensitat d'aquest camp en cada punt és la força que exerciria M sobre la massa d'1Kg situada en el punt. Per tant la força per unitat de massa, correspon a la intensitat de camp gravitatori i això és l'acceleració de la gravetat.
L'acceleració de la gravetat depèn de la massa creadora i és inversamnet proporcional al quadrat de la distància del punt a la massa . La força del camp gravitatori sobre una massa m situada en un punt del camp s'obté multiplicant la massa per l'acceleració de la gravetat.
Els exercicis més importants de camp gravitatori es poden classificar en dos: exercicis de planetes, satèl·lits o elements que donen voltes en torn una massa i exercicis de coets , meteorits o elements que s'allunyen a s'acosten a una massa .
Per als exercicis de masses en moviment circular entorn una altra sempre cal aplicar que la força d'atracció gravitatòria fa el paper de força centrípeta.
En canvi els exercicis en què una massa s'allunya o s'acosta a una altra cal aplicar el teorema de conservació de l'energia mecànica.
Exemple del primer tipus és la tercera llei de Keppler que diu que el quadrat del període de revolució dels planetes entorn al Sol és directament proporcional al cub de la distància mitjana d'aquest planeta al Sol.
Exemple del segon tipus és el càlcul de la velocitat d'escapament, que és aquella velocitat que cal comunicar a un cos a la superfície d'una massa M per a què no torni, és a dir per a què arribi fins a l'infinit.
Una massa M crea al seu entorn un camp gravitatori. La intensitat d'aquest camp en cada punt és la força que exerciria M sobre la massa d'1Kg situada en el punt. Per tant la força per unitat de massa, correspon a la intensitat de camp gravitatori i això és l'acceleració de la gravetat.
L'acceleració de la gravetat depèn de la massa creadora i és inversamnet proporcional al quadrat de la distància del punt a la massa . La força del camp gravitatori sobre una massa m situada en un punt del camp s'obté multiplicant la massa per l'acceleració de la gravetat.
Els exercicis més importants de camp gravitatori es poden classificar en dos: exercicis de planetes, satèl·lits o elements que donen voltes en torn una massa i exercicis de coets , meteorits o elements que s'allunyen a s'acosten a una massa .
Per als exercicis de masses en moviment circular entorn una altra sempre cal aplicar que la força d'atracció gravitatòria fa el paper de força centrípeta.
En canvi els exercicis en què una massa s'allunya o s'acosta a una altra cal aplicar el teorema de conservació de l'energia mecànica.
Exemple del primer tipus és la tercera llei de Keppler que diu que el quadrat del període de revolució dels planetes entorn al Sol és directament proporcional al cub de la distància mitjana d'aquest planeta al Sol.
Exemple del segon tipus és el càlcul de la velocitat d'escapament, que és aquella velocitat que cal comunicar a un cos a la superfície d'una massa M per a què no torni, és a dir per a què arribi fins a l'infinit.
diumenge, 20 de gener del 2008
Teorema de l'energia
Exposem els punts més importants que cal conèixer del tema treball i energia.
Definició de treball d'una força constant: Producte escalar de la força pel vector desplaçament.
Teorema de l'energia cinètica: El treball total aplicat a un cos és igual a la variació d'energia cinètica.
Diferenciar entre força conservativa i força dissipativa: Segons si el treball d'un cicle tancat és nul o no.
Definició general d'energia potencial: La variació d'energia potencial és el treball conservatiu canviat de signe.
Energia potencial graviatatòria (g=constant)= mgh
Energia potencial elàstica= Un mig de la constant de la molla per la deformació al quadrat.
Energia mecànica = Energia cinètica + Energia potencial
Teorema de l'energia: El treball dissipatiu és igual a la variació d'energia mecànica.
Teorema de conservació de l'energia mecànica: Si no hi ha forces dissipatives l'energia mecànica roman constant.
Recordeu que el treball de fricció és negatiu i es converteix en calor. La calor produïda per fricció és el valor absolut del treball de fricció.
Definició de treball d'una força constant: Producte escalar de la força pel vector desplaçament.
Teorema de l'energia cinètica: El treball total aplicat a un cos és igual a la variació d'energia cinètica.
Diferenciar entre força conservativa i força dissipativa: Segons si el treball d'un cicle tancat és nul o no.
Definició general d'energia potencial: La variació d'energia potencial és el treball conservatiu canviat de signe.
Energia potencial graviatatòria (g=constant)= mgh
Energia potencial elàstica= Un mig de la constant de la molla per la deformació al quadrat.
Energia mecànica = Energia cinètica + Energia potencial
Teorema de l'energia: El treball dissipatiu és igual a la variació d'energia mecànica.
Teorema de conservació de l'energia mecànica: Si no hi ha forces dissipatives l'energia mecànica roman constant.
Recordeu que el treball de fricció és negatiu i es converteix en calor. La calor produïda per fricció és el valor absolut del treball de fricció.
dijous, 3 de gener del 2008
Bon any nou
Les vacances de Nadal , es van acabant i convé posar-nos al dia en els estudis.
Recordeu que el trimestre passat vam estudiar cinemàtica i dinàmica,sobre tot del moviment circular i del moviment vibratori harmònic simple. Vam acabar el trimestre amb el teorema de conservació de la quantitat de moviment que ens permetia aplicar-lo en els sistemes de partícules sense forces exteriors (xocs, explosions, armes de foc....)
A la tornada farem un exercici de recuperació, per tots els que no heu superat aquests temes.
Per aquest segon trimestre començarem estudiant el teorema de l'energia, després veurem el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic. L'estudi de la creació de corrent altern hauria de servir per acabar el trimestre. Ens quedaria ones, òptica i física moderna per acabar el curs.
Recordeu que el trimestre passat vam estudiar cinemàtica i dinàmica,sobre tot del moviment circular i del moviment vibratori harmònic simple. Vam acabar el trimestre amb el teorema de conservació de la quantitat de moviment que ens permetia aplicar-lo en els sistemes de partícules sense forces exteriors (xocs, explosions, armes de foc....)
A la tornada farem un exercici de recuperació, per tots els que no heu superat aquests temes.
Per aquest segon trimestre començarem estudiant el teorema de l'energia, després veurem el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic. L'estudi de la creació de corrent altern hauria de servir per acabar el trimestre. Ens quedaria ones, òptica i física moderna per acabar el curs.
dimecres, 5 de desembre del 2007
Dinàmica de sistemes de partícules
Per a un sistema de partícules, hem dividit les forces en exteriors i interiors.
Les forces internes compleixen el tercer principi de la termodinàmica.
La llei fonamental per un sistema de partícules diu que la suma de les forces exteriors és igual a la massa per l'acceleració del centre de masses.
El centre de masses, doncs , és el punt que si creiem tota la massa del sistema concentrada en ell i totes les forces exteriors aplicades en ell compleix l'equació fonamental de la dinàmica , tal com l'hem definida.
D'aquesta definició se'n deriva el teorema de conservació de la quantitat de moviment, que diu que quan no hi ha forces exteriors la quantitat de moviment total del sistema roman constant.
Aquest teorema s'aplica a les armes de foc, a múltiples esports, en explosions i qualsevol tipus de separació de cossos, especialment els xocs.
Cal distingir entre xoc elàstica, xoc inelàstic i xoc totalment inelàstic que passa quan els cossos queden units després del xoc. En els xocs sempre es conserva la quantitat de moviment, però l'energia només es conserva en el xoc elàstic.
Les forces internes compleixen el tercer principi de la termodinàmica.
La llei fonamental per un sistema de partícules diu que la suma de les forces exteriors és igual a la massa per l'acceleració del centre de masses.
El centre de masses, doncs , és el punt que si creiem tota la massa del sistema concentrada en ell i totes les forces exteriors aplicades en ell compleix l'equació fonamental de la dinàmica , tal com l'hem definida.
D'aquesta definició se'n deriva el teorema de conservació de la quantitat de moviment, que diu que quan no hi ha forces exteriors la quantitat de moviment total del sistema roman constant.
Aquest teorema s'aplica a les armes de foc, a múltiples esports, en explosions i qualsevol tipus de separació de cossos, especialment els xocs.
Cal distingir entre xoc elàstica, xoc inelàstic i xoc totalment inelàstic que passa quan els cossos queden units després del xoc. En els xocs sempre es conserva la quantitat de moviment, però l'energia només es conserva en el xoc elàstic.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Dinàmica del moviment vibratori harmònic
El moviment vibratori harmònic es produït per una força proporcional a la posició i de signe contrari.
La constant de proporcionalitat entre força i elongació és igual al producte de la massa per la pulsació al quadrat. Correspon a la constant de la llei de Hooke que relaciona força i allargament d'una molla. La constant en el sistema internacional es mesura en N/m.
Un pèndol simple és una massa puntual que oscil·la penjada d'un ful inextensible i de massa negligible, fent petites oscil·lacions.
El període d'un pèndol simple és directament proporcional a l'arrel quadrada de la longitud i inversament proporcional a l'arrel quadrada de l'acceleració de la gravetat.
Si voleu saber-ne més, podeu trobar aplicacions a la pàgina:
http://fisica-quimica.blogspot.com/2006/05/movimiento-armnico-simple.html
La constant de proporcionalitat entre força i elongació és igual al producte de la massa per la pulsació al quadrat. Correspon a la constant de la llei de Hooke que relaciona força i allargament d'una molla. La constant en el sistema internacional es mesura en N/m.
Un pèndol simple és una massa puntual que oscil·la penjada d'un ful inextensible i de massa negligible, fent petites oscil·lacions.
El període d'un pèndol simple és directament proporcional a l'arrel quadrada de la longitud i inversament proporcional a l'arrel quadrada de l'acceleració de la gravetat.
Si voleu saber-ne més, podeu trobar aplicacions a la pàgina:
http://fisica-quimica.blogspot.com/2006/05/movimiento-armnico-simple.html
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)